El català a Catalunya

El català es parla en un territori de 68.730 km2, repartit entre quatre estats europeus (Espanya, França, Andorra i Itàlia), en el qual viuen més de 13,5 milions de persones. La pregunta és inevitable: quantes d'aquestes persones entenen el català? O, per ser més exactes, quantes d'aquestes persones el parlen?

On es parla

La situació del català no és homogènia al llarg del seu àmbit lingüístic. En un extrem tenim Catalunya, Andorra i la Franja de Ponent (un territori aragonès que fa frontera amb Catalunya), i en l'altre, la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya) i l'anomenada Catalunya Nord (al departament francès dels Pirineus Orientals). A Catalunya i a la Franja de Ponent gairebé tothom entén el català, i la proporció dels qui el parlen supera el 75%. A l'Alguer i a la Catalunya Nord, en canvi, només entén el català la meitat de la gent, i menys de la meitat el parla. En una posició intermèdia es troben els altres dos territoris on es parla català: les Illes Balears i la Comunitat Valenciana. En total, dels 13,5 milions de persones que viuen en l'àmbit lingüístic podem afirmar que parlen català més de 9 milions de persones, i que 11 milions l'entenen.

Qui el parla

És molt important relacionar tota aquesta informació amb l'edat de les persones. A Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana les persones més joves són les qui entenen més el català i tenen més capacitat de parlar-lo. A Catalunya, per exemple, el percentatge dels qui parlen català, que és el 75% de la població total, arriba al 90% entre els joves de 15 a 29 anys. Avui és molt difícil conèixer gent jove a Catalunya amb la qual no es pugui parlar en català.

El català a l'ensenyament

Totes aquestes xifres ja ens mostren que el català no és una llengua minoritària i recòndita, que només parlen els més vells i que està a punt de desaparèixer perquè els pares ja no l'ensenyen als seus fills. Menys a la Franja de Ponent, a la Catalunya Nord i a l'Alguer, el català és una llengua oficial en tot el seu àmbit lingüístic, i és present en algun grau en tots els àmbits de la societat. El català, per exemple, s'ensenya a totes les escoles, i molts nens, sobretot a Catalunya, reben gairebé tot l'ensenyament en aquesta llengua. El català també és present a les universitats. A Catalunya, més del 70% dels alumnes fan l'examen d'ingrés a la universitat en català, i a les diferents universitats catalanes l'ús del català com a llengua docent se situa entre el 60 i el 100%. Per això és probable que molts estudiants de fora que vinguin a Catalunya tinguin l'oportunitat de fer alguna assignatura en català, una tasca que no ha d'esdevenir cap repte insuperable si ja saben castellà, perquè totes dues llengües són molt semblants. L'experiència diu que una persona que sàpiga castellà triga menys de quinze dies a estar en condicions d'entendre algú que parla en català. I per poc que s'hi posi, en molt poques setmanes ja sabrà parlar-lo, i gairebé sense adonar-se'n haurà augmentat el seu capital cultural.

Llengua de cultura

La vitalitat del català també es pot veure en les estadístiques culturals. Cada any s'editen a Espanya prop de 6.000 títols en català, que constitueixen el 12% de tota la producció editorial espanyola. A Catalunya, el 30% dels diaris que es venen són en català, i el canal de televisió que té més audiència és TV3, que emet tots els seus programes en català. En el món radiofònic, el líder d'audiència, Catalunya Ràdio, també emet íntegrament en català. A la ciutat de Barcelona, que és una veritable potència teatral, la majoria d'obres es representen en català. En aquesta àrea, el punt feble del català és el cinema, on la seva presència encara no arriba als percentatges que serien esperables en una llengua tan profusament utilitzada en totes les altres manifestacions culturals.

Llengua per al comerç

Però el català no és solament una llengua per a l'ensenyament i la cultura, sinó també una llengua per al comerç i els negocis. A Catalunya, per exemple, és molt difícil anar a un banc o a una botiga i no rebre atenció en català; d'altra banda, molts establiments tenen l'obligació de tenir disponible en català tota la documentació que ofereixen als seus clients. Així, un banc ha de tenir en català els talonaris; una agència de viatges, els contractes; un hotel, les factures... De fet, tothom està en contacte amb el català en la seva vida quotidiana. A Catalunya, el català és present en quatre documents que periòdicament arriben a la majoria de cases: la factura de la llum, la factura del telèfon, la factura de l'aigua i la factura del gas. En molts casos, cal afegir-hi el full de la nòmina, que sovint és causa de més alegries que les factures... És cert que la difusió del català encara troba resistències en alguns àmbits (com els jutjats, o la policia), però de mica en mica les resistències es van vencent. No falta gaire temps perquè el català sigui una llengua igual de "normal" que altres llengües europees demogràficament comparables com el danès, el finès, el grec o el suec.